Ell indignat

-Estic indignat. Me'n vaig a acampar a Plaça Catalunya. Vols venir? -diu ell sota la jove barba que li amaga mitja cara.

-Demà -li contesta ella.

-D'acord. Diga'm a quina hora arribaràs més o menys, i jo intentaré tenir la tenda una mica maca per rebre't. Si més no intentaré que estigui ventilada.

-És broma, no?

-En serio m'ho preguntes?

Beneïts siguin els experts en filologia, que no es van prendre lo de logia en sentit hegelià i van deixar el sistema que configura la seva ciència obert. Poder emprar interrogacions com a respostes és un luxe! Ben formulades, poden servir per dissimular que no s'ha entès la pregunta. A l'hora, insisteixo, si estan ben formulades, poden arribar a fer de catalitzador d'una l'immensitat de nous mons.

Davant de tal violació al principi de no-contradicció, a ella no se li acut res més que marcar una indefinible rialla amb els llavis.

-Així doncs, t'espero demà després de la migdiada -segueix ell emocionat.

-Això és a una hora indeterminada?

-Evidentment.

-Perfecte -diu ella convençuda-, i si quan arribi estàs dormint, què faig?

-Pots despertar-me fent-me un massatge a l'esquena, que últimament la tinc bastant carregada. Així matem dos ocells d'un tret: em despertes i em descontractures amb una sola acció, veus què bé? Per cert, encarrega't de portar ensaïmadetes.

-De cabell d'àngel o de sobrassada?

-De cabell d'àngel, siusplau.

-D'acord. I per beure, senyor?

-No et preocupis pel beure, el poso jo. Tindrem aigua de colors, treta ni més ni menys que de la font de Plaça Catalunya.

-Mmmmh, aigua de color de moc!

-Que no, a les nits és de colors ben bonics. Però l'haurem d'enganyar, perquè et recordo que vindràs després de la migdiada, i encara farà sol. Haurem d'aconseguir que es pensi que es de nit...

-... Ja ho tinc!, ens la beurem a dins de la tenda, amb el llum apagat i les persianes baixades.

-Llum i persianes? Deu ni do quina tenda que tens!

-Ara que ho dius, encara no la tinc. Em vols acompanyar a comprar-la?

-Demà.

-D'acord, quedem demà després de la migdiada per anar a comprar-la. Porta ensaïmadetes, que acostumo a tenir gana després de llevar-me i tinc la despensa buida.